On és la "justícia"???

Ostia, estic molt emprenyat. Això és una puta merda, amb perdó... El jutge ha deixat anar al Fèlix Millet!!! Llibertat amb càrrecs després de mangar 3,2 milions d'Euros, oficialment, perquè ves a saber...

Seguirà a la seva flamant casa pagada amb els diners de tots, portarà els cotxes cars que s'ha pagat robant, anirà als restaurants més cars i segurament tindrà temps de sobres per anar arreglant temes i papers i per fer desaparèixer tot tipus de proves que l'omplirien encara més de merda. A veure quants anys passen abans del judici i la sentència.

A l'altra cara hi ha el pobre aturat que no pot mantenir la família ni pagar la hipoteca... El fotran al carrer i si roba quatre conills per menjar li faran un judici ràpid i de cap a la presó.

És això la "justícia"???

Gilipollos - Gilipollas

Un carrer de Mèxic DF. Un bon dia, el senyor Gili va decidir obrir una botiga de pollastres...

Un gilipolles intentant fer un dibuixet però no li acabava de sortir...

20.000.000.000

Sóc de Lletres, de sempre, però hi ha algunes xifres que em criden l’atenció i m’agrada analitzar. La del titular, 20 mil milions, són Euros, i és la quantitat de diners que l’Estat haurà de destinar al 2010 a pagar la prestació d’atur als aturats que tinguin dret a cobrar-la (que no són tots els que hi ha ni de conya).

Si agafem aquests 20.000 kilos (d’Euros eh!!!) i els dividim per uns 12.000 Euros anuals de mitjana que pot cobrar un aturat (1.000 al mes), resulta que hi ha 1.666.666 aturats amb dret a prestació, més o menys.

És una autèntica burrada que la cosa estigui com està i que s’actuï com s’està actuant. El pressupost destinat a pagar els aturats resulta que és similar al que gasta l’Estat en justícia, defensa, seguretat ciutadana i política exterior juntes!!!

I dic jo, no seria més pràctic i assenyat destinar part o tots aquests 20.000 milions a crear llocs de treball facilitant i abaratint la contractació, creant empreses gubernamentals interessants, apostant per fomentar l’exportació i el consum, apretant els bancs perquè facin la seva feina, oferint cursos de formació gratuïts, ... en definitiva, a realitzar inversions productives i que aportin resultats a curt i mig termini??? Un lloc de treball creat és un aturat menys.

Ara però toca arreplegar dinerets i, com sempre, la manera més ràpida de fer-ho és incrementant els impostos. De moment ja ens diuen que pujaran l’IVA general del 16% al 18%. El dels béns i serveis culturals, transport, hosteleria i habitatge passarà del 7% actual al 8%. O sigui, ben aviat tot serà més car, fins i tot els llibres. "Toca’t els collons" que diria el meu avi.

Pels més nostàlgics, els 20.000 milions d’Euros són 3.327.720.000.000 de pessetes.

He tornat

Doncs si, després de gairebé 4 mesos, des del 16 de juny (com podeu veure al post de sota), torno a ser per aquí. No han estat vacances sino una baixa per una lessió futbolera. Ara no us calentaré el cap, però ja estic gairebé el 100%.

Gràcies a tota la gent que s'ha interessat per la meva "desaparició". Som fràgils i, massa sovint, no sabem valorar el que tenim o fem. Una cosa tan bàsica com caminar...

Seré per aquí.

Física o Química

Fa uns dies vaig veure un capítol, bé, uns minuts, de la sèrie juvenil de televisió d’Antena 3 “Física o Química”. No ho havia vist mai però diuen que bat rècords d’audiència. Es veu que acaba de començar la tercera temporada de la sèrie, que explica les aventures i desventures dels estudiants més maquets i els professors d’un cole madrileny una mica pijo que es diu Zurbarán.

Doncs només començar, els protagonistes viuen i practiquen de forma molt explícita un trio (sexual, si, no de la loteria), uns altres surten a comprar drogues i queden per muntar una festeta a la nit, una pateix un coma etíl·lic, un altre parell s’embolica a cops de puny, ... en fi, sexe, violència i drogues, només hi falta el rock’n’roll que seria la única cosa aprofitable.

La temporada passada hi va haver un suïcidi, una relació sexual entre una professora i un alumne menor i drogues, moltes més drogues. Segons els productors de la sèrie, el que volen és reflectir la realitat dels joves “espanyols”. Total, que si els joves són i actúen com reflexa la sèrie estem ben apanyats i el futur d’aquest país és negre del tot. Això sí, els “protas” són tots guapos i guapes i no hi ha cap alumne que tingui grans a la cara a més que la majoria deuen ser repetidors d’uns quants cursos perquè és evident que són grandets per anar a l’insti. I entre classe i classe es fumen uns porros al lavabo.

D’aquí uns quants anys doncs, i segons aquesta sèrie, quan els estudiants creixin i es reprodueixin, tothom serà guapo, viciós, violent i mig subnormal i no caldran universitats perquè el seu cervell no hi estarà preparat. Fantàstica l’aportació d’Antena 3 a la cultura, l’educació i l’espectacle televisiu especialment quant una de les estudiants de quinze anys del genial col·legi diu, emprenyada: “Joder, hace tres semanas que no follo”.

Cotxe nou...

Veig, sorprès, com el govern central i els autonòmics no paren de posar diners al sector de l’automòbil. Primer per atenuar els ERE i acomiadaments entre els grans fabricants i ara donant dinerets per facilitar que els ciutadans normalets comprem cotxes nous. Llegeixo als diaris que el sector "reclama" i "exigeix" ajuts que els empenyin a superar aquesta crisi que no van veure venir mentre fabricaven (i venien) cotxes com a bojos. Pel que es veu, el que cal fer és exigir i reclamar que alguna cosa caurà.

Doncs amb tot això jo estic molt emprenyat i quan hi penso em poso de mala llet. És del tot injust que diners públics, de tots, vagin a parar a un sector que fa anys que s’infla de vendre i de guanyar calers. Perquè els governs, central i autonòmic, no ajuden als petits empresaris, als autònoms, als botiguers, als restaurants, ... ??? Sí que hi ha gent que no es compra un cotxe nou, però aquesta mateixa gent tampoc es compra unes sabates noves o un banyador i no surt a dinar o sopar fora com ho feia abans. Ja no va tant a la peluqueria ni a comprar el diari, no compra tantes flors, ni mobles, ni electrodomèstics, ... I els electricistes, els fontaners, fusters, pintors, ... no noten la crisi???
Vist això, que és més que evident, no creieu que és injust que ajudin als que venen cotxes??? Perquè no ens ajuden als altres???

Els ajuts per la compra d’un cotxe són de 500 Euros que posa el govern central, 500 més que posa l’autonòmic i 1.000 Euros que van a càrrec del fabricant del cotxe. Jo em pregunto, si aquests fabricants estaven disposats a rebaixar el preu dels cotxes en 1.000 Euros, perquè no ho feien abans??? Doncs pel mateix motiu que acostumo a deixar anar aquí, perquè són uns malparits.

Mones...

Tot just per Setmana Santa vaig rebre un mail d’aquests indesitjats i extranys de la "Fundación Mona", una entitat dedicada a "trabajar por el bienestar de los primates", una feinada, vaja... I mentres aquesta bona gent es dedica de manera lloable a cuidar micos n’hi ha altres que es dediquen a enganyar la gent prometent que deixaran de ser "mones" amb operacions de cirurgia estètica del tot il·legals i perilloses.

A Barcelona, fa uns quants dies, van detenir un "doctor" transexual que feia operacions d’estètica, sobretot augment de pits, injectant silicona industrial (la de sellar finestres i lavabos) a les seves pacients. Aquesta "persona", sense títol ni llicència, feia les operacions en un pis brut, mal equipat i amb material de veterinari i malgrat tot, tenia feina. Noies de tot l’Estat anaven a Barcelona a augmentar el seu pit per 250 Euros, una bona bona "oferta", ja que el preu mig d’una operació d’aquest tipus és de més de 3.000 Euros.

Això m’ha fet pensar en la desesperació en la qual pot caure qualsevol noia pel fet de pensar que no té un cos "bonic", que li falta pit o li cau el cul. Els cànons de bellesa que ens imposa la societat actual són ben fotuts i molt nefastos, fins al punt que hi ha persones que arrisquen la seva salut i la seva vida només per tenir un millor aspecte exterior. I a l’altra banda, hi ha els malparits que s’aprofiten d’aquesta pobra gent i que juguen amb la seva salut només per treure’ls els diners. Que la Llei els persegueixi i els doni tota la canya que mereixen. I qui pugui pensar que és una "mona", que es posi al cap que no n’hi ha per tant, que el més important és el que hi ha dins.